L'efecte placebo

«En la nostra opinió, el 5G Bioshield no és més que una clau USB de 5 lliures amb un adhesiu. Si l'adhesiu proporciona tecnologia de catalitzador hologràfic quàntic per valor de 300 lliures o no, us deixarem a vosaltres decidir.»

Phil Eveleigh, Pen Test Partners

Segur que has sentit a parlar de l'efecte placebo? Gent que diu que millora només perquè els fan creure que estan rebent tractament mèdic, quan en realitat els donen aigua ensucrada amb colors?

Bé, per absurd que sembli, no és una "millora imaginària"; és un fenomen biològic mesurable, mediat pel cervell, que realment mou la química per tot el cos i, de fet, millora l'estat del cos. En altres paraules: si creus que estàs sent tractat, el cos activarà uns mecanismes d'autocuració que realment fan coses.

Això no és una metàfora. En models de dolor de laboratori controlats, l'analgèsia placebo pot ser bloquejada per l'antagonista opioide naloxona, la qual cosa significa que els sistemes opioides endògens es posen en marxa quan les persones creuen que estan sent tractades. La síntesi moderna és que l'efecte placebo té, de fet, molts efectes, en lloc d'un sol: l'expectativa, l'aprenentatge i el ritual terapèutic poden tenir un efecte físic sobre les vies nervioses, i aquests efectes es poden observar i quantificar amb neuroimatge i anàlisi farmacològica.

En resum, el nostre cervell té la misteriosa capacitat de curar el cos. I com obté la societat aquest poder impressionant? La resposta, com passa amb tantes altres coses a la vida, és "l'ús indiscriminat de mentides". Fem pseudociència!

Succussió

Homeopatia: remeis diluïts fins al punt que estadísticament no queda res de la substància original.

Sí, literalment zero: prenguem, per exemple, un dels remeis més populars, l'Oscillococcinum per a la grip, amb unes vendes mundials d'uns 200 milions de dòlars. Està tan diluït que l'univers hauria de ser 10^107 vegades més gran per fer realitat l'analogia "tan diluït com un sol àtom de tot l'univers". Així és com de diluïda és l'homeopatia: fa que l'univers sembli petit i avorrit. Què tan poc guai és això?

El principi d'acció de les molècules homeopàtiques, de totes maneres, no es basa en la seva presència, sinó en el record que deixen enrere, com un exnòvio. Els productes passen per un procés de sacsejada i sacseig vigorosos anomenat "succussió" que d'alguna manera augmenta la potència deixant algun tipus d'empremta al diluent (normalment aigua o etanol). Un article del 2003 va demostrar que les ultradilucions de sals deixaven diferents corbes de termoluminescència a l'aigua depenent de si la substància original era liti o sodi, i va concloure que els enllaços atòmics de les molècules d'aigua s'havien modificat de manera diferent segons la sal ultradiluïda original. Sembla força sorprenent, excepte que aquest article ha estat desmentit com a no científic: ningú ha estat mai capaç de replicar els resultats, així que... no hi ha ciència.

Però per molt que us agradi burlar-vos de la mala ciència i llançar xifres exponencials, tot és irrellevant: l'homeopatia realment funciona. Sí, vés amb compte, ho fa!

Per exemple, prenguem l'assaig aleatoritzat de Reilly et al. de 1986 per a la febre del fenc, utilitzant una dilució de pol·len a 30 °C. Això podria ser 100 bilions de vegades més diluït que una sola molècula de pol·len en tots els oceans de la Terra, però els pacients que van prendre el remei homeopàtic van veure com els seus símptomes milloraven al voltant d'un 30-40%.

Hi ha molts altres exemples: un remei per a la diarrea mostra una recuperació en uns 3 dies en comptes de 5, un altre augmenta el temps de son fins a 30 minuts en insomnes (aproximadament un 50% o l'efecte de fàrmacs químics), un tercer redueix el mal d'esquena en uns 7 punts (aproximadament un 30% l'efecte dels analgèsics opiacis). Qui riu ara, oi?

És clar que hi ha un truc: estem comparant l'homeopatia amb "cap tractament". Perquè si ho comparem amb un placebo (persones a qui se'ls dóna aigua normal però se'ls diu que estan rebent tractament), tots els remeis homeopàtics funcionen exactament igual: els pacients que prenen placebo milloren tant com els receptors d'homeopatia.

El mecanisme que plausiblement funciona aquí, en absència de qualsevol efecte físic creïble, és un enrenou placebo disfressat. Les consultes homeopàtiques solen ser de 3 a 6 vegades més llargues que les consultes mèdiques estàndard i molt personalitzades, incloent-hi preguntes rellevants com ara:

• Com reacciones als canvis meteorològics (per exemple, abans d'una tempesta)?
• Quines són les teves aficions o passions?
• Com expresses la teva ràbia?
• Ets una persona "freda" o una persona "de sang calenta"?
• Vas rebre el pit? Si és així, durant quant de temps?

Finalment, els productes tenen un aspecte mèdic, i el poder psicològic de "estic sent tractat" simplement fa la resta. Si us ho voleu creure, l'homeopatia ajuda.

Només dic: l'oració, el rock'n'roll o els Cristalls Sagrats del Dotzè Alineament d'Urà també, de fet.

Si els adults poden ser condicionats a sentir-se millor per l'aparença d'autoritat mèdica, imagineu-vos els nens: els pobres creuran tot el que els diguin les seves mares i els seus pares i, de fet, l'homeopatia té un percentatge d'ús pediàtric molt més alt que els medicaments estàndard. A França, possiblement l'adopció més entusiasta de l'homeopatia a Europa, entre el 30 i el 50% dels pares diuen que la donen als seus fills , i fins a un 80% dels usuaris diuen que estan satisfets amb els resultats .

I tot i que la gent és lliure de fer servir el que vulgui per sentir-se millor fins que la grip desaparegui per si sola, un avís: el placebo/homeopatia només funciona per a símptomes lleus: dolor, insomni, depressió, fatiga, etc. En malalties "greus", com el càncer, les malalties cardiovasculars, els trastorns neurològics o les fractures òssies, la feina s'acaba. Quan els resultats són mesurables: "regressió tumoral", "hemograma", "regeneració òssia"), l'efecte de l'homeopatia és constantment indistingible de zero. Ni tan sols ho intenteu.

Mercat global: al voltant de 10.000 milions de dòlars

Subluxacions

L'afirmació "fer-se un massatge a l'esquena pot ajudar amb el mal d'esquena" difícilment mereix un Premi Nobel (bé, potser un Premi Nobel de la Pau; els donaran a tothom). Però, què tal si "fer-se un massatge a l'esquena pot curar l'asma i el càncer"? Això, si fos cert, mereixeria una mica d'atenció. Aleshores... és cert?

Com a tècnica manual que fa que les vèrtebres facin un "crac", la quiropràctica té un historial ben establert en el mal d'esquena, amb resultats força comparables a la fisioteràpia. Però creixent més enllà del seu nínxol musculoesquelètic evident, aquesta tècnica s'ha estès alegrement fins a convertir-se en un sistema de salut metafísic complet, amb la teoria que els petits desajustaments a la columna vertebral (anomenats "subluxacions") interfereixen amb els senyals nerviosos entre el cervell i els òrgans.

• Asma? Pulmons no correctament "innervats"
• Problemes intestinals? Òrgans digestius mal regulats
• Immunitat? Interferència del sistema nerviós

Corregir-les restaura la funció normal, que s'aconsegueix manipulant un o altre conjunt de vèrtebres i després explicant als pacients que un o altre conjunt de nervis ha estat així reregulat.

Sona sospitós? Doncs sí que ho és. Les subluxacions són un constructe sense cap base discernible, cosa que situa el concepte més o menys a l'alçada de l'univers He-Man pel que fa a la resistència a l'escrutini científic. Però, com l'homeopatia, realment millora el maneig del dolor... si ho compares amb "no tractament".

Les revisions oficials dels resultats del tractament de manipulació espinal mostren, per exemple, que els pacients experimenten una millora del 10-20% en la sensació de dolor en comparació amb "cap tractament". En comparació amb un tractament fals (un actor que fa massatges a l'esquena de la gent a l'atzar), la millora pot ser tan baixa com un 5%, per sota del llindar de significació clínica mínima.

I, per descomptat, els assajos clínics per al tractament quiropràctic d'altres indicacions (asma, hipertensió o infeccions) han donat resultats predictibles: efecte zero o no millor que el placebo.

De totes maneres, la quiropràctica és utilitzada per aproximadament 200 milions de persones anualment a tot el món, incloent-hi aproximadament el 10% dels adults a Amèrica del Nord. És reemborsada per Medicare i moltes asseguradores privades als EUA, i està integrada a l'assegurança mèdica obligatòria en països com Suïssa.

Mercat global: incert, entre 4 i 19.000 milions de dòlars

Meridians

L'acupuntura es basa en la idea que el cos conté xarxes de meridians a través dels quals flueix una energia vital, el Qi . La malaltia sorgeix descaradament quan aquest flux s'interromp, però inserint agulles en punts d'acupuntura específics, els professionals restauren aquest equilibri i normalitzen la funció dels òrgans i sistemes. I després hi ha l'encens. Això no pot fer mal, oi?

Aquest concepte s'ha provat sense descans: s'han fet uns 20.000 assajos clínics sobre acupuntura, cosa que és una bogeria; és molt més que per a la immunoteràpia, les estatines cardiovasculars, els antidepressius i els analgèsics no esteroïdals (ibuprofèn, etc.) junts, per exemple. Els resultats, en canvi, han estat força previsibles: comparar l'acupuntura oriental correcta amb teràpies falses (utilitzant agulles falses, punts equivocats, dispositius retràctils, ocultació de l'assignació, etc.) demostra que l'acupuntura funciona exactament com un placebo.

És a dir: el resum numèric de la metaanàlisi de dades de pacients de Vikers (17.922 pacients) en afeccions de dolor crònic va mostrar això:

• Sense tractament → dolor 60/100
• Acupuntura simulada → dolor 45–50/100
• Acupuntura real → dolor 42–47/100

Els assajos d'acupuntura alemanys del 2006 (GERAC) van fer el mateix: als 6 mesos, en el dolor lumbar crònic, el 48% dels pacients van millorar amb acupuntura, en comparació amb el 27% amb l'atenció convencional, un benefici substancial. Però l'acupuntura falsa va aconseguir un 44%, gairebé el mateix que l'acupuntura real. En termes pràctics, de cada 100 pacients, uns 20 milloren gràcies al context (il·lusió del tractament, relaxació, encens, etc.), i només 3 es beneficien de l'efecte específic de les agulles.

El sistema sanitari alemany, doncs, sabia que l'acupuntura funcionava, però també que un actor amb bigoti postís que pessigava a l'atzar la pell del pacient mentre posava discos del Cafe Del Mar aconseguia els mateixos resultats. Amb aquest coneixement, van prendre la decisió agosarada de reemborsar l'acupuntura per les indicacions de mal d'esquena i osteoartritis de genoll.

Una decisió estúpida? No tant, en realitat: el tractament estàndard per al mal d'esquena és, malauradament, l'exercici. És avorrit, sues molt i has d'anar a Decathlon a comprar roba esportiva d'aspecte estrany; com a conseqüència, al voltant del 60% dels pacients abandonen el tractament. Però l'acupuntura, com la quiropràctica, només necessita que la gent s'hi presenti, es tregui la samarreta, calle i deixi que algú els faci un massatge. A Alemanya, gairebé el 90% dels pacients completen els seus cicles de tractament. Així doncs... potser no serveix de gaire, però almenys la gent s'hi aferra.

Molts altres països, com ara els EUA, Suïssa, el Regne Unit o Itàlia, també ofereixen acupuntura pública en els seus sistemes sanitaris, cosa que demostra que els governs estan disposats a acceptar l'efecte placebo sempre que vingui inclòs en alguna cosa que el públic vulgui: un impressionant 67% dels suïssos van votar a favor d'incloure l'acupuntura en el sistema de salut pública en un referèndum del 2009. Prou dit.

Mercat mundial de l'acupuntura: al voltant de 41.000 milions de dòlars

Catàlisi hologràfica quàntica

T'has sentit amb el cap pesat, amb el cervell ennuvolat, desmotivat? Excés d'energia frenètica? Nivells de vibració baixos, poca activitat de la glàndula pineal? I tot això va començar a passar al voltant de la pandèmia de la COVID? Si és així, podries ser una altra víctima de la conspiració global del 5G.

No ho saps? Tot i que la seqüència exacta dels esdeveniments és una mica difícil de seguir, sembla que Bill Gates va posar torres 5G al grafè i la vacuna contra la COVID es va utilitzar per amplificar els... ehm... diré raigs còsmics? De tota manera, cap al 2020 el món es va tornar boig per teories d'aquest tipus (més esbojarrades del que és habitual) i va aparèixer tota una nova sèrie de dispositius: els escuts 5G, dissenyats per protegir la gent de Bill Gates i la seva banda sospitosa d'Illuminati.

Un bon exemple és el Bauer 5G Bioshield, un dispositiu comercialitzat entre el 2020 i el 2022; els seus fabricants afirmaven que "mitjançant un procés d'oscil·lació quàntica, equilibra i reharmonitza les freqüències pertorbadores derivades de la boira elèctrica induïda per dispositius com ara ordinadors portàtils, telèfons sense fil, wifi, tauletes, etc.". Aquest dispositiu en particular, venut per uns 350 euros, es va fer famós perquè el producte va resultar ser un llapis USB amb una etiqueta adhesiva.

Tot i que això pot ser una bajanada, hi ha un punt sorprenent per a la brigada del Barret de Paper d'Acer. La realitat és que al voltant del 3-5% de la població declara ser sensible als camps electromagnètics (CEM), i aproximadament l'1-2% experimenta una "deterioració significativa". Aquestes persones utilitzen els serveis sanitaris amb més freqüència, falten a la feina, imposen càrregues a les seves famílies i representen un cost molt real de centenars de milions d'euros cada any només a la UE.

Com era d'esperar, 3 assajos clínics separats entre el 2005 i el 2007 van establir més enllà de qualsevol dubte raonable que, com a malaltia, la sensibilitat als camps electromagnètics és 100% inventada. Els pacients amb sensibilitat als camps electromagnètics van ser sotmesos, a cegues, a camps electromagnètics tant falsos com reals, i la seva capacitat per detectar la diferència va ser zero. Quan se'ls va dir que estaven sota un camp electromagnètic, van reportar entre un 20 i un 50% més de símptomes, amb o sense un camp d'energia real.

Aleshores... poden aquests dispositius de protecció 5G completament falsos ajudar el sistema sanitari? Sorprenentment, la resposta és sí; és clar, no poden solucionar la causa subjacent d'aquest augment massiu de problemes de salut mental, però sí que poden ajudar algunes persones a sentir-se menys ansioses. És un començament!

Mercat mundial de pantalles de protecció contra la radiació EMF: estimat en 7.400 milions.

Estancament limfàtic

Les dietes de desintoxicació i les neteges són, potser, una de les narratives mèdiques no científiques més reeixides. El concepte de "desintoxicació" és que la vida moderna acumula toxines vagament definides al cos, cosa que provoca afeccions com l'estancament limfàtic, la congestió hepàtica, l'acumulació de placa mucoide, els fangs intestinals, l'acidesa sistèmica i la fatiga suprarenal.

Et sona això a "excés sanguini", "putrefacció dels humors" o "disposició malenconiosa"? I, sens dubte, ho hauria de ser! La majoria dels termes utilitzats en desintoxicació no tenen cap base fisiològica i s'entenen millor com a metàfores, un patró que comparteixen amb la medicina medieval, els textos religiosos i els jocs de rol de fantasia.

La teoria de la desintoxicació continua explicant que una neteja (suc, dejunis, tes, suplements, massatges amb oli de ricí, etc.) pot eliminar aquestes toxines, siguin quines siguin, i millorar l'energia, la pell, la digestió, l'estat d'ànim, la libido, el pes i l'aura.

La veritat, com podeu esperar, és que absolutament cap d'aquests productes de desintoxicació elimina realment les toxines del cos: el fetge i els ronyons ho fan. Des d'una perspectiva purament científica, els assajos clínics no han demostrat cap efecte més enllà de la pèrdua de pes temporal i els canvis a curt termini en la composició de la microbiota. En altres paraules, fer dieta fa perdre pes (principalment aigua i glucogen), i deixar de menjar menjar brossa millora l'intestí. Acompanyar-ho de teories pseudomedicinals sobre la desintoxicació del fetge i els fluxos de toxines és una mena d'espectacle secundari inofensiu i neutral.

Pel que fa als nombrosos assajos que donen suport a les afirmacions sobre l'efectivitat de la desintoxicació, la revisió de Klein & Kiat del 2015 de 20 estudis de desintoxicació publicats va trobar que només 2 complien els criteris mínims per anomenar-los "estudis", i fins i tot aquests tenien poblacions de mostra petites i una metodologia deficient, cosa que els feia inacceptables com a evidència clínica.

En definitiva, la desintoxicació sol significar restricció calòrica, abstinència temporal d'alcohol i aliments ultraprocessats, major hidratació i exercici (a més de gastar 139 euros en un desintoxicant de silimarina, que només perjudica la butxaca).

La gent podria simplement optar per millorar la seva dieta i fer una mica d'exercici, però si algunes persones necessiten alliberar-se de 139 euros i untar-se oli de ricí a l'abdomen per començar a fer-ho, potser hauríem de pensar en la desintoxicació com un impost sobre els crèduls.

Cosa que en realitat no és tan dolenta: s'estima que el 80% dels europeus i el 90% dels nord-americans tenen una mala alimentació o no fan gens d'exercici; si tota aquesta desintoxicació, bla, bla, bla, pot ajudar a reduir els gairebé 90.000 milions d'euros anuals que la UE gasta en el tractament de la diabetis, el càncer o les malalties cardiovasculars atribuïdes a l'obesitat i la manca d'exercici, doncs endavant.

Mercat global de desintoxicació: 71.000 milions de dòlars

Embolicant-ho

Aquestes cinc pràctiques difereixen en estètica —píndoles de sucre, agulles, cigarrets de fumar, adhesius brillants, suc verd— però convergeixen en el mateix impuls neuropsicològic. L'expectativa és el mecanisme principal: si creus que s'acosta alleujament, el cervell canvia la predicció i la percepció, i en dominis com el dolor, la biologia posterior pot incloure la senyalització opioide endògena.

I siguem sincers: els humans necessiten narrativa per fer les coses. Fa dos mil anys, la gent havia de creure en un càstig sobrenatural per deixar de decapitar els seus veïns, i les religions van tenir el seu apogeu com a organitzadores de la societat. Avui dia, a molta gent li agrada la ciència amb un toc d'espiritisme oriental o discurs antisistema per intervenir en la seva salut, ja sigui perquè desconfien del sistema (comprensiblement, també) o perquè necessiten una bona història per parar atenció a coses menors, com la seva esperança de vida.

En definitiva, seria millor que la gent fos intel·ligent i responsable amb la seva salut, però la cultura i l'autoresponsabilitat no semblen estar entre les principals prioritats socials en aquest moment, així que potser haurem de triar la segona opció: embolicar l'efecte placebo amb un vel de farsa pseudocientífica, collir-ne els petits beneficis i estar agraïts de tenir-ho.